Edicions Albert Moraleda Tel. 667 412 429
Dissenys: Qbackup, Solucions Informàtiques
Aproximadament, dos de cada deu enregistraments que duc a terme, son simfònics. No cal dir que és un goig, després de la feina de
traslladar i instalar tots els requeriments microfònics, del necessari cablejat i de l'imprescindible instal.lació pel control tècnic i musical, obrir
els faders (controls de volum) i sentir una orquestra ben captada, amb tot el seu magnífic potencial sonor.
I no cal dir que la conciència de tenir la feina de tants musics reunits tocant a l'hora, més el
director, encomanada al suposat bon saber fer de les meves pobres mans, és una sensació que
boreja la responsabilitat desbordant i, alhora, la incomparable meravella de tenir la capacitat i la
"llicència" per modelar el so d'aquella orquestra tal com un creu que ho ha de fer.
traslladar i instalar tots els requeriments microfònics, del necessari cablejat i de l'imprescindible instal.lació pel control tècnic i musical, obrir
els faders (controls de volum) i sentir una orquestra ben captada, amb tot el seu magnífic potencial sonor.
I no cal dir que la conciència de tenir la feina de tants musics reunits tocant a l'hora, més el
director, encomanada al suposat bon saber fer de les meves pobres mans, és una sensació que
boreja la responsabilitat desbordant i, alhora, la incomparable meravella de tenir la capacitat i la
"llicència" per modelar el so d'aquella orquestra tal com un creu que ho ha de fer.
El principal enemig d'una bona presa de so simfònic és un local inadeqüat.
Amb aquesta premisa in mente cal no escatimar esforsos per tal d'aconseguir la millor sala
disponible, perquè la presència de tantes fonts de so reunides en un mateix espai dona lloc a un
inevitable "promiscuitat acústica" (el so d'uns instruments es capta també per la microfonía dels
altres) que fa que la resposta de la sala es faci més que audible.
Personalment no hi crec gaire en reduïr la presa de so simfònica a un únic micròfon stereo. Aquesta tècnica, que em semblaría més que
adequada per a un grup reduït de càmbra -en un excel.lent auditori, però- no em sembla en absolut vàlida per a captar una orquestra
simfònica, donat que capta amb excessiva proximitat els primers faristols de la corda i amb excessiva llunyanía els darrers, així com els
instruments més llunyans (celesta, certes percussions, clarinets, fagots, etc)
Amb aquesta premisa in mente cal no escatimar esforsos per tal d'aconseguir la millor sala
disponible, perquè la presència de tantes fonts de so reunides en un mateix espai dona lloc a un
inevitable "promiscuitat acústica" (el so d'uns instruments es capta també per la microfonía dels
altres) que fa que la resposta de la sala es faci més que audible.
Personalment no hi crec gaire en reduïr la presa de so simfònica a un únic micròfon stereo. Aquesta tècnica, que em semblaría més que
adequada per a un grup reduït de càmbra -en un excel.lent auditori, però- no em sembla en absolut vàlida per a captar una orquestra
simfònica, donat que capta amb excessiva proximitat els primers faristols de la corda i amb excessiva llunyanía els darrers, així com els
instruments més llunyans (celesta, certes percussions, clarinets, fagots, etc)
La captació del so d'una orquestra simfònica, -i més encara si hi ha solistes (cantants, pianistes o guitarristes)- és una tasca més que
delicada que requireix una bona planificació previa i de molta cura a l'hora de fer-ne la mescla final.
Per això em prenc el treball de proveïr de la correcta microfonía cada grup d'instruments. No solament per poder "pujar o baixar"
determinats passatges de la partitura, sino també per poder transmetre totes les subtileses timbriques de l'orquestra i dels solistes, sense
oblidar cap grup d'instruments a causa de la seva distància al micròfon.
delicada que requireix una bona planificació previa i de molta cura a l'hora de fer-ne la mescla final.
Per això em prenc el treball de proveïr de la correcta microfonía cada grup d'instruments. No solament per poder "pujar o baixar"
determinats passatges de la partitura, sino també per poder transmetre totes les subtileses timbriques de l'orquestra i dels solistes, sense
oblidar cap grup d'instruments a causa de la seva distància al micròfon.
