Edicions Albert Moraleda Tel. 667 412 429
Dissenys: Qbackup, Solucions Informàtiques
En cert moment de l'any 1978, la pianista Leonora Milà em va telefonar: "Albert, he sentit a ca'l Jorquera un piano que és una passada.
M'ha agradat tant que me'l faria dur a casa meva, però amb tres pianos de cúa a casa, temo que ja no hi cabrem. Si tu te'l compres per al
teu estudi, et prometo que faré totes les meves gravacions amb tú"
La Leonora Milà està complint la seva paraula desde ja fa més de 33 anys, i jo -potser és vanitat de propietari- disposo, pels meus
enregistraments, des de fa 33 anys, del que crec que és el millor so de piano en molts quilòmetres a la rodona.
Un piano amb una sonoritat única que no aconsegueixen els Steinways actuals (com bé sabeu el qui us dediqueu al tema), que no ha
canviat de mans (en l'estricte sentit de la propietat!) des de que es va construïr, i que víu a temperatura i humitat constants. I del que en
garanteixo un resultat inmillorable, basat en 33 anys d'experimentació en la presa de so amb aquest mateix instrument.
(Amb aquest piano he dut a terme l'enregistrament de la integral Joaquín Turina, (Antonio
Soria) l'integral de les Sonates del Pare Antoni Soler, (Antoni Besses) l' integral de l'obra de
Frederic Mompou, (Miquel Farré i Antoni Besses) l'integral de l'obra per a veu i piano d'Eduard
Toldrà, (Francisco Poyato i Assumpta Mateu) l'integral de les sonates de Johannes Brahams,
(Miguel Farré), dues vegades la suite Iberia d' Isaac Albéniz, (Hisako Hiseki i Blanca Uribe) les
variacions Goldberg (Antoni Besses), cds monogràfics de J.S.Bach, (Ludovica Mosca) Franz
Schubert, (Antoni Besses) Joaquín Zamacois, (Mac McClure), Xavier Montsalvatge, Leonora
Milà i Manuel de Falla (Leonora Milà) Manuel Blancafort, (Sofía Puche i ) Manel Camp, Roberto
Bravo, Carles Santos, Tensi Crysmant, i incontables produccions a veu i piano, incontables
produccions de Jazz (Ignasi Terraza, Lluís Vidal trío, Perico Sambeat, Tete Montolíu, i molts
d'altres que no poso per no allargar la llista)
El pianista Guillermo Ruiz Iriarte va venir de Cáceres per tal de gravar el seu disc amb el mateix Steinway amb el que s'havíen enregistrat
le sonates de Brahams que, interpretades per Miquel Farré, ell havía sentit previament i que, segons ell mateix, son "el mejor sonido de las
sonatas de Brahams que he oído nunca"
Aquest piano sona realment fantàstic. Les tasques de renovació i reacondicionament general que s'hi han fet han aconseguit que
l'instrument conservi el seu so original, la noblesa proverbial dels seus baixos, la serenitat i bellesa del registre mig i la claredat del seus
aguts.
I te, pel meu gust, una especial virtud actuant com a piano acompanyant.