Edicions Albert Moraleda Tel. 667 412 429 Dissenys: Qbackup, Solucions Informàtiques
Inici Qui es Albert Moraleda Història d'un estudi Enregistraments Mostres d'audio Contacte Edicions Albert Moraleda  Procés d’enregistrament Procés d’enregistrament
Llevat del cas de que l'artista aporti un productor musical (persona que controla que cada part de l'obra quedi, a la gravació,  correctament interpretada) de la seva confiaça, aquesta funció l'assumeixo, habitualment, jo mateix.   Tenim a casa nostra excel.lents productors, com és el cas d'Antoni Parera Fons, amb qui he tingut la sort de poder dur a terme  nombroses gravacions siimfòniques i de càmbra, i de qui -és forçós reconeixer.ho- he après moltíssim.  En un enregistrament, posem per cas, de piano i veu, és bo poder tocar i cantar amb la  tranquilitat de saber que hi ha algú que vetlla per les petites subtileses que poden surgir  durant l'interpretació, i que aporti solucions a les situacions més complicades, que n'hi  ha, de tant en tant. La música enregistrada no admet la més mínima errada -es pot  escoltar moltes vegades!- i, al mateix temps, demana la màxima excel.lència en  expressió i musicalitat.    Aixi, doncs, les sessions consisteixen, generalment, en interpretar diverses vegades  cada fragment, amb total tranquilitat i sense presses, fins a obtenir-ne el màxim nivell  d'expressivitat i de musicalitat, i aixi fins al final de l'obra. Si la veu es cansa, aturar la  sessió... i fins demà!  Posteriorment, en unes sessions de muntatge -ara en diuen "editatge", que deriva de  l'anglès editing- procedeixo a recopilar i ensamblar el millor de cada fragment, per tal  d'obtenir una interpretació continuada, perfecte i el més musical possible.   En algunes produccions, aquest procés m'ha dut a superar el miler de talls, pel que fa a  la selecció de preses. Si hi comptem els talls per a corretgir afinacions o atacs disjunts, el  nombre de talls pot ascendir fàcilment a més de 2000.  I si comptem el nombre absolut de talls -cada cop que es talla un  enregistrament a 28 pistes es produeixen 28 talls- podem arribar  fàcilment als 6 o 7000 talls.  Un enregistrament que s'hagi resolt en tres díes d'estudi pot necessitar  dues o tres setmanes de feina de muntatge.  Però això dóna com a resultat una interpretació neta d'errors i perfectament  fluida, sense problèmes d'afinació, de tempo, de matís ni d'estil.  El treball de muntatge i de repàs és una part importantíssima del procés de qualsevol enregistrament, que, habitualment, queda ignorada,  amagada i poc o gens explicada en els crèdits de cada producció. És el paradigma d'una tasca importantíssima, la virtud de la qual  consisteix en passar absolutament desapercebuda, com més ben feta, més desapercebuda! de manera que ningú no noti que ha sigut  feta. Allò que en diriem anar de negre.  Però tot i així, és un motíu de profunda satisfacció col.laborar en la consecució d'una interpretació irreprotxable.  Queda encara el procés anomenat "mescla i masterització".  La mescla consisteix en  proporcionar correctament el nivell acústic de cada instrument  per respecte als altres, i la seva colocació en el  panorama dreta-esquerra de la estereofonía. I de equilibrar el so de proximitat  amb el so dels micròfons d'ambient i el dels generadors  d'acústica. Procés importantíssim per a aconseguir una sonoritat natural i adequada a la música enregistrada.  La masterització és un procés, que s'ha fet necessari en les produccions de música pop, però que jo considero del tot inadequat per la  presa de so de música seriosa. Consisteix en pujar el volum de manera exagerada, a totes les parts que sonen fluix, fins i tot entre nota i  nota, per tal de que tota la gravació soni al màxim nivell, -tot ha de quedar fortíssimo-. El resultat és que totes les gravacions sonen al  mateix nivell.   Això serveix per què a l'hora d'emetre-les per una emissora FM o de fer-les sonar en una discoteca, tot soni al mateix nivell trenca-  orelles. També s'hi afegeixen processadors que donen a la música tal o qual toc d'extra-brillantor per tal de fer que les orelles ensordeixin  cada dia una mica més.  De tot això jo en soc particularment contrari, i penso que, en música seriosa, l'única cosa que es pot aportar és un llevíssim toc d'ajut al  volum dels passatges que sonen massa piano; i un mínim toc de reducció a les crestes d'alguna nota que soni pot ser massa fort i que  obliguaría a rebaixar el nivell general. Res més. 
Jaume Aragall i Antoni Parera Sessió amb Trío Kandinsky Sala de muntatges Foto Clàssica imatge d'un muntatge -aquest a 15 pistes-