Edicions Albert Moraleda Tel. 667 412 429
Dissenys: Qbackup, Solucions Informàtiques
Llevat del cas de que l'artista aporti un productor musical (persona que controla que cada part de l'obra quedi, a la gravació,
correctament interpretada) de la seva confiaça, aquesta funció l'assumeixo, habitualment, jo mateix.
Tenim a casa nostra excel.lents productors, com és el cas d'Antoni Parera Fons, amb qui he tingut la sort de poder dur a terme
nombroses gravacions siimfòniques i de càmbra, i de qui -és forçós reconeixer.ho- he après moltíssim.
En un enregistrament, posem per cas, de piano i veu, és bo poder tocar i cantar amb la
tranquilitat de saber que hi ha algú que vetlla per les petites subtileses que poden surgir
durant l'interpretació, i que aporti solucions a les situacions més complicades, que n'hi
ha, de tant en tant. La música enregistrada no admet la més mínima errada -es pot
escoltar moltes vegades!- i, al mateix temps, demana la màxima excel.lència en
expressió i musicalitat.
Aixi, doncs, les sessions consisteixen, generalment, en interpretar diverses vegades
cada fragment, amb total tranquilitat i sense presses, fins a obtenir-ne el màxim nivell
d'expressivitat i de musicalitat, i aixi fins al final de l'obra. Si la veu es cansa, aturar la
sessió... i fins demà!
Posteriorment, en unes sessions de muntatge -ara en diuen "editatge", que deriva de
l'anglès editing- procedeixo a recopilar i ensamblar el millor de cada fragment, per tal
d'obtenir una interpretació continuada, perfecte i el més musical possible.
En algunes produccions, aquest procés m'ha dut a superar el miler de talls, pel que fa a
la selecció de preses. Si hi comptem els talls per a corretgir afinacions o atacs disjunts, el
nombre de talls pot ascendir fàcilment a més de 2000.
I si comptem el nombre absolut de talls -cada cop que es talla un
enregistrament a 28 pistes es produeixen 28 talls- podem arribar
fàcilment als 6 o 7000 talls.
Un enregistrament que s'hagi resolt en tres díes d'estudi pot necessitar
dues o tres setmanes de feina de muntatge.
Però això dóna com a resultat una interpretació neta d'errors i perfectament
fluida, sense problèmes d'afinació, de tempo, de matís ni d'estil.
El treball de muntatge i de repàs és una part importantíssima del procés de qualsevol enregistrament, que, habitualment, queda ignorada,
amagada i poc o gens explicada en els crèdits de cada producció. És el paradigma d'una tasca importantíssima, la virtud de la qual
consisteix en passar absolutament desapercebuda, com més ben feta, més desapercebuda! de manera que ningú no noti que ha sigut
feta. Allò que en diriem anar de negre.
Però tot i així, és un motíu de profunda satisfacció col.laborar en la consecució d'una interpretació irreprotxable.
Queda encara el procés anomenat "mescla i masterització".
La mescla consisteix en proporcionar correctament el nivell acústic de cada instrument per respecte als altres, i la seva colocació en el
panorama dreta-esquerra de la estereofonía. I de equilibrar el so de proximitat amb el so dels micròfons d'ambient i el dels generadors
d'acústica. Procés importantíssim per a aconseguir una sonoritat natural i adequada a la música enregistrada.
La masterització és un procés, que s'ha fet necessari en les produccions de música pop, però que jo considero del tot inadequat per la
presa de so de música seriosa. Consisteix en pujar el volum de manera exagerada, a totes les parts que sonen fluix, fins i tot entre nota i
nota, per tal de que tota la gravació soni al màxim nivell, -tot ha de quedar fortíssimo-. El resultat és que totes les gravacions sonen al
mateix nivell.
Això serveix per què a l'hora d'emetre-les per una emissora FM o de fer-les sonar en una discoteca, tot soni al mateix nivell trenca-
orelles. També s'hi afegeixen processadors que donen a la música tal o qual toc d'extra-brillantor per tal de fer que les orelles ensordeixin
cada dia una mica més.
De tot això jo en soc particularment contrari, i penso que, en música seriosa, l'única cosa que es pot aportar és un llevíssim toc d'ajut al
volum dels passatges que sonen massa piano; i un mínim toc de reducció a les crestes d'alguna nota que soni pot ser massa fort i que
obliguaría a rebaixar el nivell general. Res més.
correctament interpretada) de la seva confiaça, aquesta funció l'assumeixo, habitualment, jo mateix.
Tenim a casa nostra excel.lents productors, com és el cas d'Antoni Parera Fons, amb qui he tingut la sort de poder dur a terme
nombroses gravacions siimfòniques i de càmbra, i de qui -és forçós reconeixer.ho- he après moltíssim.
En un enregistrament, posem per cas, de piano i veu, és bo poder tocar i cantar amb la
tranquilitat de saber que hi ha algú que vetlla per les petites subtileses que poden surgir
durant l'interpretació, i que aporti solucions a les situacions més complicades, que n'hi
ha, de tant en tant. La música enregistrada no admet la més mínima errada -es pot
escoltar moltes vegades!- i, al mateix temps, demana la màxima excel.lència en
expressió i musicalitat.
Aixi, doncs, les sessions consisteixen, generalment, en interpretar diverses vegades
cada fragment, amb total tranquilitat i sense presses, fins a obtenir-ne el màxim nivell
d'expressivitat i de musicalitat, i aixi fins al final de l'obra. Si la veu es cansa, aturar la
sessió... i fins demà!
Posteriorment, en unes sessions de muntatge -ara en diuen "editatge", que deriva de
l'anglès editing- procedeixo a recopilar i ensamblar el millor de cada fragment, per tal
d'obtenir una interpretació continuada, perfecte i el més musical possible.
En algunes produccions, aquest procés m'ha dut a superar el miler de talls, pel que fa a
la selecció de preses. Si hi comptem els talls per a corretgir afinacions o atacs disjunts, el
nombre de talls pot ascendir fàcilment a més de 2000.
I si comptem el nombre absolut de talls -cada cop que es talla un
enregistrament a 28 pistes es produeixen 28 talls- podem arribar
fàcilment als 6 o 7000 talls.
Un enregistrament que s'hagi resolt en tres díes d'estudi pot necessitar
dues o tres setmanes de feina de muntatge.
Però això dóna com a resultat una interpretació neta d'errors i perfectament
fluida, sense problèmes d'afinació, de tempo, de matís ni d'estil.
El treball de muntatge i de repàs és una part importantíssima del procés de qualsevol enregistrament, que, habitualment, queda ignorada,
amagada i poc o gens explicada en els crèdits de cada producció. És el paradigma d'una tasca importantíssima, la virtud de la qual
consisteix en passar absolutament desapercebuda, com més ben feta, més desapercebuda! de manera que ningú no noti que ha sigut
feta. Allò que en diriem anar de negre.
Però tot i així, és un motíu de profunda satisfacció col.laborar en la consecució d'una interpretació irreprotxable.
Queda encara el procés anomenat "mescla i masterització".
La mescla consisteix en proporcionar correctament el nivell acústic de cada instrument per respecte als altres, i la seva colocació en el
panorama dreta-esquerra de la estereofonía. I de equilibrar el so de proximitat amb el so dels micròfons d'ambient i el dels generadors
d'acústica. Procés importantíssim per a aconseguir una sonoritat natural i adequada a la música enregistrada.
La masterització és un procés, que s'ha fet necessari en les produccions de música pop, però que jo considero del tot inadequat per la
presa de so de música seriosa. Consisteix en pujar el volum de manera exagerada, a totes les parts que sonen fluix, fins i tot entre nota i
nota, per tal de que tota la gravació soni al màxim nivell, -tot ha de quedar fortíssimo-. El resultat és que totes les gravacions sonen al
mateix nivell.
Això serveix per què a l'hora d'emetre-les per una emissora FM o de fer-les sonar en una discoteca, tot soni al mateix nivell trenca-
orelles. També s'hi afegeixen processadors que donen a la música tal o qual toc d'extra-brillantor per tal de fer que les orelles ensordeixin
cada dia una mica més.
De tot això jo en soc particularment contrari, i penso que, en música seriosa, l'única cosa que es pot aportar és un llevíssim toc d'ajut al
volum dels passatges que sonen massa piano; i un mínim toc de reducció a les crestes d'alguna nota que soni pot ser massa fort i que
obliguaría a rebaixar el nivell general. Res més.
