Edicions Albert Moraleda Tel. 667 412 429
Dissenys: Qbackup, Solucions Informàtiques
No em fa excessiva il·lusió explicar la meva història, per què, us ho ben asseguro, m’agrada
més passar desapercebut. Passa, però, que hi ha persones que em coneixen des de fa
relativament poc temps i es sorprenen al coneixer certes etapes i facetes. És per això que us la
explico.
Vaig néixer a Barcelona, (gener 1947), fill d’un home boig per la música, una mare
entusiasta com ella sola, i amb dos germans músics, en Joan Lluís (piano, oboè i
compositor-orquestrador) i en Jordi (piano, fagot, i també compositor) Vaig estudiar, al
Conservatori Superior Municipal de Música de BCN, solfeig, armonia, estètica, fuga i
contrapunt, direcció coral, piano, saxòfon, flauta, contrabaix, instruments de
percussió, timbals, música de cambra i direcció coral amb els mestres Pérez, Pich,
Millet, Poch, Oltra, Ribò, Ferrarons, Bayer, Reixach, Sala, Armengol, Llorens, Massià
i Ribò, respectivament.
Als voltants de l’any 60 i 61 ens reuníem els tres germans, les nits d’estíu, i
tocàvem plegats (piano, ritmes i contrabaix) al saló de casa, amb el balcó
obert, i al cap de poca estona, els balcons de la façana del davant s’havíen
poblat de gent que, a manca de televisió, surtíen a sentir-nos i aguantar millor
la calor.
De vegades ens aplaudíen i tot.
entusiasta com ella sola, i amb dos germans músics, en Joan Lluís (piano, oboè i
compositor-orquestrador) i en Jordi (piano, fagot, i també compositor) Vaig estudiar, al
Conservatori Superior Municipal de Música de BCN, solfeig, armonia, estètica, fuga i
contrapunt, direcció coral, piano, saxòfon, flauta, contrabaix, instruments de
percussió, timbals, música de cambra i direcció coral amb els mestres Pérez, Pich,
Millet, Poch, Oltra, Ribò, Ferrarons, Bayer, Reixach, Sala, Armengol, Llorens, Massià
i Ribò, respectivament.
Als voltants de l’any 60 i 61 ens reuníem els tres germans, les nits d’estíu, i
tocàvem plegats (piano, ritmes i contrabaix) al saló de casa, amb el balcó
obert, i al cap de poca estona, els balcons de la façana del davant s’havíen
poblat de gent que, a manca de televisió, surtíen a sentir-nos i aguantar millor
la calor.
De vegades ens aplaudíen i tot.
El meu primer treball com a músic pagat va ser al teatret de la Capella Francesa del carrer del Bruc. Allà vaig tocar el saxofòn en una
mena de big band en la que hi tocaven ni més ni menys que en Manuel Gas, piano, l’Enric Ponsa, contrabaix, l’Aureli Vila, saxofòn tenor,
en Pepito Soler, la trompeta, (cap d’ells és víu, actualment) i un grapat d’altres excel.lents músics, entre els quals jo hi tocàva, com podía,
estava fent el segon curs- el saxo alt. Vaig cobrar 250 pessetes (encara conservo el sobre, les pessetes i
la inscripció que hi vaig fer).
A partir dels quinze anys, vaig començar a treballar professionalment, com a contrabaixista. Per això
vaig tenir la facilitat de poder-me incorporar en grups on hi tocàva el meu germà Joan Lluís i hi feia falta
un contrabaix. Al llarg dels anys vaig anar completant diverses temporades com a contrabaixista a sales
com Rialto, Las Vegas, (amb Patrick Jacque i Josep Gómez (Dyango), La Cervesería Damm, el New
York, La Pérgola, Tres Molinos, El Papagayo, Jamboree (una temporada amb Robert Figueres Orteu, en
“Pocholo” en Carlos Alvarez i l’Àngel Lausin i Pony Poindexter, i altra temporada amb Bill Coleman, Paul
Grassl i Makaya Nsoko).
També vaig treballar al Moulin Rouge de München, als hotels Santa Catalina de Las Palmas de Gran
Canaria i Cap Sa Sal de Begur (amb Patrick Jaque i Salvador Font, "Mantequilla" i a sales de festes de
Sant Antoni d' Eivissa, Las Palmas de Gran Canaria, Lloret de Mar, Calella de la Costa, etc.
Quins temps! A la sala "Ses Guitarres" de Sant Antoni d'Eivissa vàrem acompanyar les germanes "Pili
y Mili", i al Moulin Rouge de München tocàvem per què vuit dones féssin quatre strip-tease cadascuna -trenta-dos estrip-teases en total
cada nit- més una parella d'equilibristes i una parella de ball espanyol.
Per cert, l'encarregat d'ajustar i fer funcionar els primitíus equips de so del moment, era sempre jo, potser per què se m'hi anàven les
mans. L'amplificador del grup "Daniel Clavero y su conjunto" era un "Optimus" model "Monzón" amb "control de tono" y "control de
volúmen", equipat amb dúes làmpares EL34 que donava uns increíbles 35 watts. I duíem un mesclador "Ecolette" de dos canals que feia
una mena d'eco a base d'un bucle de cinta magnètica que donava voltes sense parar al voltant d'un conjunt de capçals gravadors i
reproductors, fins que es desfeia de tant voltar i se't quedava als dits quan intentaves substituïr-la per una de nova.
El meu primer equip de contrabaix consistía en un amplificador de toca-
discos que donàva 15 watts i que vaig instalar dintre d'una caixa que també
albergava un altaveu Phillips de 10 polçades. Sonava poc, però era molt
millor que trencar-se els dits tocant un contrabaix de fusta sense amplificar.
Les tres temporades que vaig integrar el grup "Combo Cuatro", (amb
Robert Figueres Orteu, Jordi Fuster i J. Mª Garrié) em varen fer entusiasta
de la música d'Antonio Carlos Jobim i Joâo Gilberto.
Vaig ser, durant tres anys, integrant de la Capella Clàssica Polifònica del
F.A.D. sota la direcció d´Enric Ribò, (varem fer actuacions, entre d'altres, a la Sainte Chappelle de Paris i a la Primera Semana de Música
Religiosa de Cuenca) activitat que simultanejava amb les actuacions de jazz al Jamboree i a la sala Chamonix de Barcelona, davant la
incredulitat dels uns i dels altres, tot continuant els meus estudis de música.
Com a contrabaixista vaig participar en incontables actuacions i sessions d´enregistrament, per a un seguit d´artistes
(Ovidi Montllor, Lluís Llach, Mª del Mar Bonet, Joan Isaac, Xavier Ribalta, Guillermina Motta, Núria Felíu, Salomé,
Francesc Pi de la Serra, Ramón Muntaner, María Laffitte, José Antonio Labordeta, etc, etc, etc) i sota la direcció de
músics com Francesc Burrull, Lleó Borrell, Manel Camp, J.C. Calderón, Antoni Casas Augé, Alfred Domènech, J.Mª.
Durán, Antoni Ros Marbà, Ricard Miralles, Joan Lluis Moraleda, Jordi Doncos,
Josep Solà.
Enregistravem tota mena d'estils de música, folk, pop, sevillanes, rumbes, fins
i tot sarsueles, i solía fer-ho en companyía d'un grup selecte s'intrumentistes.
mena de big band en la que hi tocaven ni més ni menys que en Manuel Gas, piano, l’Enric Ponsa, contrabaix, l’Aureli Vila, saxofòn tenor,
en Pepito Soler, la trompeta, (cap d’ells és víu, actualment) i un grapat d’altres excel.lents músics, entre els quals jo hi tocàva, com podía,
estava fent el segon curs- el saxo alt. Vaig cobrar 250 pessetes (encara conservo el sobre, les pessetes i
la inscripció que hi vaig fer).
A partir dels quinze anys, vaig començar a treballar professionalment, com a contrabaixista. Per això
vaig tenir la facilitat de poder-me incorporar en grups on hi tocàva el meu germà Joan Lluís i hi feia falta
un contrabaix. Al llarg dels anys vaig anar completant diverses temporades com a contrabaixista a sales
com Rialto, Las Vegas, (amb Patrick Jacque i Josep Gómez (Dyango), La Cervesería Damm, el New
York, La Pérgola, Tres Molinos, El Papagayo, Jamboree (una temporada amb Robert Figueres Orteu, en
“Pocholo” en Carlos Alvarez i l’Àngel Lausin i Pony Poindexter, i altra temporada amb Bill Coleman, Paul
Grassl i Makaya Nsoko).
També vaig treballar al Moulin Rouge de München, als hotels Santa Catalina de Las Palmas de Gran
Canaria i Cap Sa Sal de Begur (amb Patrick Jaque i Salvador Font, "Mantequilla" i a sales de festes de
Sant Antoni d' Eivissa, Las Palmas de Gran Canaria, Lloret de Mar, Calella de la Costa, etc.
Quins temps! A la sala "Ses Guitarres" de Sant Antoni d'Eivissa vàrem acompanyar les germanes "Pili
y Mili", i al Moulin Rouge de München tocàvem per què vuit dones féssin quatre strip-tease cadascuna -trenta-dos estrip-teases en total
cada nit- més una parella d'equilibristes i una parella de ball espanyol.
Per cert, l'encarregat d'ajustar i fer funcionar els primitíus equips de so del moment, era sempre jo, potser per què se m'hi anàven les
mans. L'amplificador del grup "Daniel Clavero y su conjunto" era un "Optimus" model "Monzón" amb "control de tono" y "control de
volúmen", equipat amb dúes làmpares EL34 que donava uns increíbles 35 watts. I duíem un mesclador "Ecolette" de dos canals que feia
una mena d'eco a base d'un bucle de cinta magnètica que donava voltes sense parar al voltant d'un conjunt de capçals gravadors i
reproductors, fins que es desfeia de tant voltar i se't quedava als dits quan intentaves substituïr-la per una de nova.
El meu primer equip de contrabaix consistía en un amplificador de toca-
discos que donàva 15 watts i que vaig instalar dintre d'una caixa que també
albergava un altaveu Phillips de 10 polçades. Sonava poc, però era molt
millor que trencar-se els dits tocant un contrabaix de fusta sense amplificar.
Les tres temporades que vaig integrar el grup "Combo Cuatro", (amb
Robert Figueres Orteu, Jordi Fuster i J. Mª Garrié) em varen fer entusiasta
de la música d'Antonio Carlos Jobim i Joâo Gilberto.
Vaig ser, durant tres anys, integrant de la Capella Clàssica Polifònica del
F.A.D. sota la direcció d´Enric Ribò, (varem fer actuacions, entre d'altres, a la Sainte Chappelle de Paris i a la Primera Semana de Música
Religiosa de Cuenca) activitat que simultanejava amb les actuacions de jazz al Jamboree i a la sala Chamonix de Barcelona, davant la
incredulitat dels uns i dels altres, tot continuant els meus estudis de música.
Com a contrabaixista vaig participar en incontables actuacions i sessions d´enregistrament, per a un seguit d´artistes
(Ovidi Montllor, Lluís Llach, Mª del Mar Bonet, Joan Isaac, Xavier Ribalta, Guillermina Motta, Núria Felíu, Salomé,
Francesc Pi de la Serra, Ramón Muntaner, María Laffitte, José Antonio Labordeta, etc, etc, etc) i sota la direcció de
músics com Francesc Burrull, Lleó Borrell, Manel Camp, J.C. Calderón, Antoni Casas Augé, Alfred Domènech, J.Mª.
Durán, Antoni Ros Marbà, Ricard Miralles, Joan Lluis Moraleda, Jordi Doncos,
Josep Solà.
Enregistravem tota mena d'estils de música, folk, pop, sevillanes, rumbes, fins
i tot sarsueles, i solía fer-ho en companyía d'un grup selecte s'intrumentistes.
