Edicions Albert Moraleda Tel. 667 412 429 Dissenys: Qbackup, Solucions Informàtiques
Inici Qui es Albert Moraleda Hist˛ria d'un estudi Enregistraments Mostres d'audio Contacte Edicions Albert Moraleda  Hist˛ria dĺun estudi
Ja de molt petit em fascinava el so reproduït per qualsevol estri que sonés. Fos una capsa de  pastilles Juanola, un aparell de ràdio a galena, o un gramòfon de corda que es va convertir en la  meva millor juguina, el cert és que tot allò que sonava m'atreia poderosament l'atenció. Ja des dels  quatre anys la meva joguina predilecta era un gramòfon que feia funcionar amb increïble habilitat. La  meva primera experiència d´enregistrament de so que recordo, es remunta a la  meva edat de 5 o 6 anys, moment en què vaig ser capaç d'enregistrar la meva  veu, cridant, amb totes les meves forces, i en sentit contrari, pel tub d'aquell  gramòfon de corda, per fer que la seva agulla enregistrés quelcom semblant al  so de la meva veu en les darreres estríes d`un disc de "pedra". (Ho recordo  perfectament. Vaig cridar, ben fort, "papá y mamá se han ido a la  estacióoooooon..!" -aleshores parlàvem en castellà- Tan sols es va gravar la  o final, però encara conservo el disc. I la meva veu.)   
El meu gram˛fon ... digital.
Recordo que, un diumenge de sardanes, al Parc de la Ciutadella, vaig recollir de terra un tros de corda de contrabaix que el contrabaixista  havía llençat, després de canviar-la. Doncs bé, aquell tros de corda de tripa, tensa entre el furrellat del porticó del balcó de casa i el propi  balcó, va constituïr el meu primer "contrabaix" amb el que jo feia baixos tot sentint música per la ràdio.  També recordo un dels meus jocs preferits, ja de més grandet: obrír el balcó del menjador, i pel cel obert anar-hi despenjant un micròfon,  que, després de baixar quatre pisos, quedava situat  al costat d'una finestra interior del restaurant Soley, a la planta baixa. Aleshores jo  conectava el micro a un amplificador i intentava espiar les converses dels comensals. No s'entenía res, però tenía el seu morbo!  Jo somniava en ser un dels tècnics que enregistraven aquells discos de goma laca -en deien de  "pedra"- de 78 voltes per minut que el  meu pare comprava a pès, usats, i que revenía després també a pès (trencats, però) per poder-me comprar uns quants quilos més de  discos usats però sencers. Mai li agraïré prou el seu interés per proporcionar-nos bona música. Amb aquells discos, ell procurava sempre  dur-nos (als tres germans, però el qui remenava el gramòfon sempre era jo) les millors orquestres (Jack Hilton, Paul Withmann, Stanley  Black, Eddie Calvert, George Feyer, Carmen Cavallaro, o la Jeanette Mc Donald. I també Manuel de Falla o Ataúlfo Argenta) i la millor  música.   D'aquesta manera, quan, posteriorment, vaig anar estudiant solfeig i armonía, vaig anar retrobant totes aquelles particularitats armóniques  que m'atreien de les músiques que escoltava a casa.  El primer enregistrament amb músics el vaig fer l´any 1961. Jo tenia, aleshores, 14 anys, i va ser al desaparegut estudi Toreski de Ràdio  Barcelona. El meu germà Joan Lluís era pianista d'un grup de músics (aleshores s`anomenàven "conjunts", i a aquest en deien "Sis unics")  format per en Pep Soler (trompeta), l`Aureli Vila (saxòfon) l´Enric Ponsa (contrabaix), en Topas (batería) i en Castellet (cantant). Crec  recordar que varen tocar: "Don Quijote" "Take the "A" train", "Arrivederci" "E' mezzanotte" i "Caminito del alma"  Va ser tan sols l`enregistrament d´un assaig, però aquell fet va avivar les meves dues passions: la música (que estudiava des dels 6 anys) i  la màgia d´enregistrar-la.  La màquina, un magnetòfon portàtil Gründig, TK20, amb un microfonet de sobre-taula que l'equipàva. Una màquina màgica per on hi  passava la cinta magnètica i hi quedava la música gravada..!  La cinta, una Basf LGS.  Vaig escoltar aquell enregistrament centenars de vegades intentant d'esbrinar el bo i el dolent, i de treure'n el màxim suc didàctic, i fent mil  i una proves amb tota mena d'amplificadors i altaveus. Els auricular de l'època sonàven realment malament. Vaig construïr-ne, doncs, un  parell, tallant pel mig un coco i col.locant a cada mig coco un altaveuet. Així vaig disposar d'uns auriculars excel.lents, tot i que un xic  estrafolaris de veure posats. Cap al 1964, certs indrets de casa meva ja semblaven el laboratori d'un inventor boig: cables,  altaveus, discos, pick-ups, penjolls per les parets, cocos estereofònics i estris extranys per tot  arreu. Si a tot això afegim fins a cinc contrabaixos acústics i tres d'elèctrics -que vaig arribar a  acumular en el nostre pis- més dos germans estudiant, entre tots, pianos, fagot, oboes, flautes,  saxofons i contrabaixos a tota hora i a tots dos extrems del pis, -a més del rebedor, que estava al  mig- cal convenir que la nostra mare -i els nostres veïns- mereixía un monument a la tolerància i a  l'entusiasme.   Vingueren després molts anys d´estudi de la música simultanejant amb l´exercici de la professió  (bàsicament com a contrabaixista, tot i que algun estíu a la sala Rialto de Barcelona havia  treballat com a bateria), en moltes sales de ball i en la totalitat dels estudis d´enregistrament de  Barcelona, fins que, un bon día dels voltants del 1975, vaig tenir la ocasió i necessitat de posar les  mans en una taula de mescla per intentar "salvar" una presa de so que s'entestava en no sonar. El resultat em va animar a començar a  pensar en montar quelcom on jo podés fer i desfer amb el so segons em dictés la meva intuició.  I així va neixer el meu primer estudi. Un autèntic "xiringuito" en un sobreàtic del carrer d´Ausiàs March, on enregistrava amb dues  màquines Revox stereo, un parell de monitors autoconstruïts Miniwatt 11, i, atenció, un mesclador autodissenyat i autoconstruït, -  resistència a resistència i condensador a condensador- i que, miraculosament, sonava i mesclava! Us podeu meravellar. Tenia 12 canals  d´entrada, (micro i línia), 8 sortides agrupades en 4 parells stereo panoramitzables per canal, un sub-mesclador d´escolta de 8 canals amb  panoràmics, amb volum independent per monitor de sala i auriculars i, com no podía faltar, un micròfon per talk-back i fold-back. 
Ben cofoi, amb el meu primer xiringuito ... 1977 ... i les agulles per al meu gram˛fon. Hist˛ria dĺun estudi Hist˛ria d'un estudi