Edicions Albert Moraleda Tel. 667 412 429
Dissenys: Qbackup, Solucions Informàtiques
També hi havia un reverberador stereo autoconstruït amb unes molles i unes càpsules de
tocadiscos -això era MOLT cutre- i sis micròfons que vaig comprar al servei tècnic de Phillips
(planxes. aspiradors i rentadores), que sonàven prou bé. Eren un model d'electret muntat dins d'un
tub d'alumini que vaig trobar i comprar per 1.000 pessetes (6 euros) cadascun, i dels que encara
en conservo un exemplar.
L´acondicionament acústic me´l vaig fer al meu aire, sense poder evitar que el soroll de la
màquina de tallar soles de sabates que hi havía als sotans, i el gos de l´apartament del costat (que
es deia "Lunes") invadissin freqüentment les meves doctes preses de so.
Però aquell estudi sonava. A la gent li agradava el seu so "natural", potser degut a que jo no hi
emprava cap ni un del extranys estris que era moda emprar -compressors exagerats, ecualitzadors exagetars, excitadors aurals exagerats,
Pultecs, Aphex, i uns injustificables parches Sor Virgínia que s'enganxàven als parxes de la batería. I per extrany que pugui semblar, va
constituïr, per a mi, la millor escola per anar agafant experiència en tot allò que cal fer i cal no fer en l´exercici de la tasca de convertir so
tocat en so enregistrat.
Com que la posta en marxa de l´estudi va coïcidir amb la mort del generalísimo, el que hi gravaba, al principi, eren, majoritàriament,
versions de cançons fins aleshores prohibides, com ara "La Internacional", "A las barricadas" "Himno de Riego" i coses per l´estil, que no
reclamàven massa altíssima fidelitat interpretativa, a més de rumbes, sevillanes, cançons infantils i folklorades a l'us.
Ràpidament vaig veure la necessitat i conveniència d'una màquina de 8 pistes, i animat pels bons resultats que anava obtenint, vaig
encarregar una Mincom 79 a la casa 3M. Va trigar 6 mesos a venir. Un cop instalada i adaptada al meu mesclador autoconstruït va
començar una nova etapa. Amb aquelles 8 pistes es treballava molt millor. (era tant com, per una mastressa de casa, tenir una nevera!)
Podía gravar als uns primer, als altres després, fer pre-mescles, repetir preses, ets. Quin canvi! També hi vaig incorporar un reverberador
AKG stereo que vaig anar a recollir al Sonimag amb la meva Mobylette, que sonava força millor que les meves tristes molles, i un
compresoret mono de la Allison Research que vaig comprar a Bruxelles, a l´ocasió d´una actuació amb en Lluís Llach. D´aquell estudi va
sortir el primer disc de la Marina Rossell amb arranjaments, precisament, d´en Lluís Llach.
tocadiscos -això era MOLT cutre- i sis micròfons que vaig comprar al servei tècnic de Phillips
(planxes. aspiradors i rentadores), que sonàven prou bé. Eren un model d'electret muntat dins d'un
tub d'alumini que vaig trobar i comprar per 1.000 pessetes (6 euros) cadascun, i dels que encara
en conservo un exemplar.
L´acondicionament acústic me´l vaig fer al meu aire, sense poder evitar que el soroll de la
màquina de tallar soles de sabates que hi havía als sotans, i el gos de l´apartament del costat (que
es deia "Lunes") invadissin freqüentment les meves doctes preses de so.
Però aquell estudi sonava. A la gent li agradava el seu so "natural", potser degut a que jo no hi
emprava cap ni un del extranys estris que era moda emprar -compressors exagerats, ecualitzadors exagetars, excitadors aurals exagerats,
Pultecs, Aphex, i uns injustificables parches Sor Virgínia que s'enganxàven als parxes de la batería. I per extrany que pugui semblar, va
constituïr, per a mi, la millor escola per anar agafant experiència en tot allò que cal fer i cal no fer en l´exercici de la tasca de convertir so
tocat en so enregistrat.
Com que la posta en marxa de l´estudi va coïcidir amb la mort del generalísimo, el que hi gravaba, al principi, eren, majoritàriament,
versions de cançons fins aleshores prohibides, com ara "La Internacional", "A las barricadas" "Himno de Riego" i coses per l´estil, que no
reclamàven massa altíssima fidelitat interpretativa, a més de rumbes, sevillanes, cançons infantils i folklorades a l'us.
Ràpidament vaig veure la necessitat i conveniència d'una màquina de 8 pistes, i animat pels bons resultats que anava obtenint, vaig
encarregar una Mincom 79 a la casa 3M. Va trigar 6 mesos a venir. Un cop instalada i adaptada al meu mesclador autoconstruït va
començar una nova etapa. Amb aquelles 8 pistes es treballava molt millor. (era tant com, per una mastressa de casa, tenir una nevera!)
Podía gravar als uns primer, als altres després, fer pre-mescles, repetir preses, ets. Quin canvi! També hi vaig incorporar un reverberador
AKG stereo que vaig anar a recollir al Sonimag amb la meva Mobylette, que sonava força millor que les meves tristes molles, i un
compresoret mono de la Allison Research que vaig comprar a Bruxelles, a l´ocasió d´una actuació amb en Lluís Llach. D´aquell estudi va
sortir el primer disc de la Marina Rossell amb arranjaments, precisament, d´en Lluís Llach.
Veient les limitacions del meu mesclador auto-construit, vaig encarregar una taula API 2488
també a 3M. I quan, després de quatre mesos d'espera vaig convertir la seva mida, que venía en
polçades, a centímetres, vaig veure que no m´hi cabría a l´espai de "control".
Aleshores vaig haver de cercar ràpidament un altre lloc on muntar-me amb una mica més de
cara i ulls i d'espai. I vaig trobar una planta lliure al carrer Casp, 172, 4ª pis, edifici propietat del sr.
Matutano (el de les patates). Just a la 4ª planta on el sr. Matutano hi fregía les seves patates
chips. -s'hi notàva el canvi de color del guix de les parets: allà on hi havía hagut rajoles era més
clar, on no, l´oli l´havía enfosquit)
La arribada de la taula API 2488 va ser tot un aconteixement, com podeu suposar. Fins i tot el
porter de la finca, el "señor Antonio" s'hi va afegir.
també a 3M. I quan, després de quatre mesos d'espera vaig convertir la seva mida, que venía en
polçades, a centímetres, vaig veure que no m´hi cabría a l´espai de "control".
Aleshores vaig haver de cercar ràpidament un altre lloc on muntar-me amb una mica més de
cara i ulls i d'espai. I vaig trobar una planta lliure al carrer Casp, 172, 4ª pis, edifici propietat del sr.
Matutano (el de les patates). Just a la 4ª planta on el sr. Matutano hi fregía les seves patates
chips. -s'hi notàva el canvi de color del guix de les parets: allà on hi havía hagut rajoles era més
clar, on no, l´oli l´havía enfosquit)
La arribada de la taula API 2488 va ser tot un aconteixement, com podeu suposar. Fins i tot el
porter de la finca, el "señor Antonio" s'hi va afegir.
